Hoy es dia de buenrollismo….y aunque Montreal sólo le sirve de telón de fondo, yo lo utilizo como excusa para colgar un trailer de este film que podemos ver estos días en nuestras salas….un caramelo, nada empalagoso, sólo levemente dulce y picante de jenjibre, de aquellos que te hacen sonreír a veces, y otras te dejan una extraña sensación de desgarro en el estómago……
Desde pequeña fui una hormiguita del coleccionar Fotogramas y películas. Recortar y clasificar por actores, actrices, directores...y grabar películas. Llegué a superar las 600 cintas de VHS con lo que, grabando dos películas por cinta sin cortes publicitarios, debí contar con un patrimonio de unos 1200 films, que ahora van llenándose de polvo en un rincón. Pero que cifra más alta me pareció esa! Y cuánto cine miré y remiré. Luego, con la edad, por fin salí de mi cascarón de cintas, archivadores y maratones cinéfilas a través de las que soñaba y viajaba a otras partes del mundo. Pero por fin, llegaba el momento de ver mundo, el mundo de verdad. Qué gozo y placer fue ver de primera mano aquello que me parecía tan conocido, tan familiar. Y te das cuenta que cuando creces, la vida da vueltas y tu en ella empiezas a vivir lo que antes sólo habías soñado, imaginado y vivido en la gran pantalla o en una pequeña tele de tubo. Empiezas a cruzar charcos, probar continentes, conocer los días y las noches de las grandes capitales, de las míticas rutas, de la Historia del mundo. Y sigues viendo cine, y sigues soñando con él. Y sigues viajando. Y siempre quieres más y más y más....Pero, por suerte, esto sólo acaba de empezar. Esto es sólo el principio de mi viaje......
Ok, dubtava si anar o no…però aniré a veure-la. Tenía por que fos d’aquestes llagrimals…però sembla que és una mica més des que m’he enterat que el professor és argelí…ja et diré.
Avui he vist «L’art d’aimer»….correcte sense més…del director, Emmanuel Mouret….no sé si la coneixes…
A veure si t’agrada…considero que és molt «madura» a nivell de dramatisme i gens lacrimogena en aquest sentit, o si més no, en la justa mesura (está clar que la vida no és tampoc un camí de roses) tot i així, crec que té força i sentit de l’humor…jo hi vaig anar després de llegir la crítica http://www.fotogramas.es/Peliculas/Profesor-Lazhar/Critica i de llegir el què la gent opinava a «Ficha»….ja em diràs si tens oportunitat 🙂
Hola Lux,
Avui he vist aquesta pel·lícula i he de confessar que no m’ha decebut gens.
Emoció i coneixement junts, com en alguns llibres, signifiquen gaudi assegurat.
Gran recomanació.
Una abraçada!
Emoció i coneixement junts, això és el què ens enganxa, que et deixa una sensació intenss a l’estomac!
estic acabant Mernissi…..hi ha una explicació sobre el tema de la dona que m’ha aportat molt coneixement…i això que és un apunt de l’autora al text!
quan acabi et comento 🙂
Una abraçada!
La Turista Accidental 
Ok, dubtava si anar o no…però aniré a veure-la. Tenía por que fos d’aquestes llagrimals…però sembla que és una mica més des que m’he enterat que el professor és argelí…ja et diré.
Avui he vist «L’art d’aimer»….correcte sense més…del director, Emmanuel Mouret….no sé si la coneixes…
A veure si t’agrada…considero que és molt «madura» a nivell de dramatisme i gens lacrimogena en aquest sentit, o si més no, en la justa mesura (está clar que la vida no és tampoc un camí de roses) tot i així, crec que té força i sentit de l’humor…jo hi vaig anar després de llegir la crítica http://www.fotogramas.es/Peliculas/Profesor-Lazhar/Critica i de llegir el què la gent opinava a «Ficha»….ja em diràs si tens oportunitat 🙂
Hola Lux,
Avui he vist aquesta pel·lícula i he de confessar que no m’ha decebut gens.
Emoció i coneixement junts, com en alguns llibres, signifiquen gaudi assegurat.
Gran recomanació.
Una abraçada!
Emoció i coneixement junts, això és el què ens enganxa, que et deixa una sensació intenss a l’estomac!
estic acabant Mernissi…..hi ha una explicació sobre el tema de la dona que m’ha aportat molt coneixement…i això que és un apunt de l’autora al text!
quan acabi et comento 🙂
Una abraçada!
Espero el teu comentari de la Mernissi, perquè crec que ja sé per on va 🙂